13.03.2016
Barcelona i el gènere negre mantenen una relació molt especial. Per La Gran Novel·la ja han passat alguns d'aquests detectius i inspectors de policia resolent casos d’assassinats i desaparicions, però ens faltava parlar de la gran escriptora policíaca de la nostra ciutat, autora de la saga protagonitzada per la inspectora Petra Delicado.


28.02.2016
Teresa Roig ens duu amb La merceria una història familiar, de tres generacions de dones que al llarg d'un segle regenten una merceria al barri de Gràcia. Un segle durant el qual les disputes familiars, les relacions sentimentals i els esdeveniments socials i polítics aniran marcant el dia a dia del petit negoci.
Som a principis dels anys 30. En Tonet Llorens té uns vint anys i es troba sense feina des del final de l'Exposició del 1929, per culpa de l'esclat del crac que fa trontollar l'economia mundial. Sobreviu tot sol, sense pares ni germans, al barri on ha nascut, a Gràcia...


7.02.2016

Només sobrevivien alguns establiments llardosos, i ja no quedava rastre del luxe d'anys abans: ni xampany ni absenta, ni cocaïna ni morfina, ni putes franceses ni italianes. L'encant d'anys abans, aquell perill domèstic i controlat, es va perdre, i les classes benestants van deixar de buscar-hi aventures: es van posar de moda altres latituds: la plaça Catalunya, on hi havia el Rigat, o l’Eixample i a la Diagonal, on hi havia El Cortijo, el Monterrey, La Rosaleda, el Copacabana o el Sandor. Moltes de les prostitutes que encara quedaven a la zona esperaven els clients a la terrassa del Cosmos...


31.01.2016
Un dels autors més cèlebres que va ser a Barcelona aquella dècada va ser Jean Genet, lladre, marginat i xaper abans que escriptor, que va viure als carrers del Barri Xino entre els anys 1932 i 1934, una experiència que va reviure a Diario del ladrón, segurament el llibre més dur i el més mític de tots els que s’han escrit sobre Barcelona. 



24.01.2016
... va ser sobretot arran de la primera guerra mundial quan els nostres baixos fons van guanyar prestigi internacional. La guerra va fer que molts intel·lectuals europeus fugissin de les zones més properes al front, arribant a Barcelona, ciutat pacífica, festiva, burgesa i artística. La ciutat era un imant per aquesta intel·lectualitat que de seguida que podia es deixava caure pel barri de les Drassanes, cridada per la fama de la seva vida dissipada, pels seus personatges pintorescos, per la reputació de les seves tavernes, i per les emocions fortes que es podien viure en el laberint de carrerons d'entre el Paral·lel i les Rambles. ...


4.01.2016
A través de la mirada de la Lali, una nena perspicaç i sensible, Pensión Leonardo ofereix el retrat suggeridor i commovedor de la vida en un barri barceloní a meitats dels anys seixanta”, llegim a la contraportada d’aquesta novel·la, la darrera que ha publicat la pratenca resident a Alemanya Rosa Ribas. I efectivament és una història de barri, amb personatges que van arribar un dia al Poble Sec i ja gairebé no se'n van moure, si no era perquè alguna causa de força major els obligués a creuar el Paral·lel. Un d'aquests personatges és en Nicolás, el pare de la Lali, que havia arribat a Barcelona pocs anys..


30.12.2015
El vent de la nit era en principi la quarta i darrera part d'Incerta glòria, però en les versions definitives de l'obra el propi Joan Sales ja les presentava com dues novel·les separades. I ho són, per temàtica, estil i llenguatge, tot i que és evident que l'una és continuació de l'altra; ja hem abandonat els anys de la guerra i ens centrem en els anys més tristos i grisos del franquisme: els anys de les execucions i dels xivatassos dels falangistes, de l'estraperlo, de la vaga de tramvies i de la manifestació de capellans desfilant per Via Laietana...



20.12.2015

Joan Sales va estar més de vint anys escrivint, corregint i ampliant Incerta glòria, gran per volum -més de 700 pàgines- i per transcendència -és considerada "la gran novel·la catalana de la guerra civil". La seva extensió i el fet d'haver tingut un procés d'escriptura tan dilatat la converteixen en una novel·la irregular, en què, no obstant, Sales va aconseguir mantenir la tensió narrativa i transmetre al lector el dolor punyent i absurd de la guerra, tant al front com a la rereguarda republicana: “La guerra és una fulana que t’emmetzina la sang per sempre”, diu un dels personatges. Mercè Rodoreda la va descriure com “un cop de puny al ventre” l’efecte que la novel·la li havia fet...


06.12.2015
Els protagonistes de La Rambla fa baixada, els Bové són l'arquetipus de família burgesa de l'Eixample. L’avi, don Francesc, és un ric empresari del tèxtil, pragmàtic com a bon burgès, home de món amb negocis a Anglaterra que l’obliguen a viatjar-hi sovint; “membre de la Lliga, capdavanter de la Patronal, home d’una religió precària, honesta i positiva, capitalista convençut”. L’àvia, donya Mercè, anomenada Merceditas en l’entorn familiar durant molts anys, és l'altra cara de la burgesia catalana: reaccionària, arcaica i conservadora, aliena al catalanisme moderat del seu espòs, en realitat simpatitza amb la CEDA de Gil Robles. 


22.11.2015

Amb La ciudad sin tiempo González Ledesma es va llançar a una aventura inèdita i molt, molt ambiciosa: recórrer un període de diversos segles d'història barcelonina, des de l’època medieval fins a l’actualitat. En aquesta ocasió, però, el protagonista del relat no serà el seu fidel comissari Méndez, sinó que el recorregut per tots aquests segles d’història el farem acompanyats d'un estrany personatge: un vampir de vida eterna que transita al llarg dels anys i dels segles pels nostres carrers, que se les haurà amb lladres, assassins i delinqüents de tota mena, i ens creuarem amb alguns investigadors intentant resoldre enigmes impossibles.

8.11.2015
El propi Andreu Martín afirmava al capítol d’agraïments que amb "Cabaret Pompeya" havia pretès crear la gran novel·la negra de Barcelona, ambientada en «la Barcelona de les pistoles. Aquella Barcelona que m’explicava el pare com si fossin històries de gàngsters de Chicago. I la guerra. I el Sabaté i el Faceries, que ell esmentava amb veneració». Sens dubte, d'ambició a aquesta novel·la no n'hi manca, i relata al llarg de les seves més de 600 pàgines gairebé 40 anys de vida barcelonina, des de la Setmana tràgica fins als pitjors anys de la postguerra. Així, pàgina a pàgina, revivim els anys... 


25.10.2015
"El beso de Peter Pan" constitueix la segona part d'"El peso de la paja", les memòries que en Terenci Moix havia engegat uns anys abans amb El cine de los sábados. En aquest segon volum, en Terenci Moix ens parla dels seus anys d’adolescència i primera joventut, en un país que començava a donar mostres de voler canviar però al qual li quedava encara un llarg camí per assolir una mínima normalitat.





11.10.2015
L’any 1986, poc després d’haver guanyat el premi Ciutat de Barcelona amb la novel·la curta “Ronda del Guinardó”, Juan Marsé publicava “Teniente Bravo”, un llibre que incloïa quatre contes i amb el qual debutava en aquest gènere. Només els dos primers –“Historia de detectives” i ”El fantasma del cine Roxy”- comparteixen els escenaris físics i temporals característics de les primeres novel·les de Marsé: el barri de la Salut i la postguerra. El primer, per cert, va ser dut al cinema amb un curtmetratge de Joaquín Domínguez Núñez; del segon, Joan Manuel Serrat en va fer una de les seves cançons més celebrades.



27.09.2015
Quan el 1996 Eduardo Mendoza va publicar “Una comedia ligera”, feia deu anys que no ambientava una novel·la a Barcelona, i en aquesta ocasió ens duia als anys de la postguerra, una època que encara no havia tractat en les seves obres anteriors. Aquesta novel·la, però, no és una novel·la crítica amb les penúries morals i materials d’aquella època, sinó que retrata amb una certa benevolència la burgesia barcelonina i en especial el règim franquista. Desde el punto de vista literario no me interesaba tanto enjuiciar una época como describirla”, diria posteriorment en una entrevista el propi Mendoza.


13.09.2015
Jordi Coca va escriure "La nit de les papallones" en memòria i homenatge a Christa Leem (1953-2004), l’stripper que va triomfar a la Barcelona dels setanta a locals com El Molino, el teatre Arnau i la Cúpula Venus. La novel·la comença quan el narrador, un periodista barceloní que havia compartit la joventut amb Leem, s’assabenta per la premsa de la seva mort, amb només 51 anys. La noticia va acompanyada d’una fotografia dels anys d’esplendor de l’stripper, quan era la principal vedet d’El Molino, que l’ajudarà a anar revivint les seves experiències al costat de Christa, que aquí apareix amb... 


30.07.2015
L'estiu del 1990 Eduardo Mendoza publicava al diari El País "Sin noticias de Gurb", una novel·la per entregues amb un argument aparentment senzill: una nau extraterrestre pateix una avaria i arriba prop d'una ciutat que es troba potes enlaire per la imminència de la celebració dels Jocs Olímpics. Només aterrar, Gurb, un dels dos extraterrestres que viatgen a la nau, l'abandona per conèixer el planeta, i l seu company el buscarà infructuosament per tota la ciutat. La seva intel·ligència, per descomptat molt superior a la dels humans, i la seva innocència són l'ham al qual Mendoza s'agafa per fer una paròdia de les novel·les de ciència ficció i per retratar la ciutat amb un fantàstic sentit de l'humor.


19.07.2015
"La playa de Pekín", tercera novel·la de Juan Miñana, retrata la ciutat de Barcelona en tres moments històrics separats per gairebé cent anys. La història té el seu origen l'any 1901, en un tren provinent de Marsella que va ser aturat poc abans d'arribar a Barcelona, a les platges de Sant Martí, i que va quedar en quarantena per l'aparició d'unes febrers tropicals a bord. En aquest tren hi viatjava un metge que durant els dies en què el tren va estar aturat al costat de la platja, hi va fer dues coneixences inesperades. El primer fou el senyor Fu, l'últim supervivent de la colònia de xinesos que havien fundat la barriada de Pequín...


12.07.2015
"El mar de la tranquil·litat", la penúltima novel·la de David Castillo, és un homenatge al seu barri d’infantesa, la Vallcarca dels anys seixanta i setanta, i també a l’actual, ja molt desfigurada i amb molt poquet a veure amb l'antiga. Perquè si Vallcarca ja era un barri amb una estructura estranya i anàrquica, els enderrocs dels darrers anys li han acabat de donar l’aspecte de condemnat a mort que té avui: un barri ple de solars i de cases tapiades, on només els okupes intenten fer-hi vida, mentre els propietaris dels terrenys esperen temps millors per aixecar-hi el nou barri... 


5.07.2015
Memento mori”, l’obra més ambiciosa d’Antonio Rabinad, ha estat considerada per la crítica com una de les grans novel·les de la Barcelona de la guerra i la postguerra. I és que a través de les seves pàgines, sobrevolem el Poblenou entre el 1937 i el 1953. En aquest viatge per la vida quotidiana del barri, pels jocs dels nens, els cines de barri i la festa major, Rabinad s'atura en dos moments transcendentals, ocorreguts a l’inici i al final del període: els bombardeigs durant la guerra i la vaga de tramvies, la primera vegada després de la guerra en què la ciutadania es va atrevir a plantar cara al règim.


28.06.2015
L'any 2008 Llucia Ramis debutava com a novel·lista amb "Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys", una narració àgil i fresca de les situacions vitals en què es troba la gent d’aquesta edat. Uns anys de transició, en què s'és jove, però no tan jove; en què es treballa, però no es tenen bones feines; en què es tenen diners per sobreviure, però no per estalviar; en què veiem com les perspectives que ens havíem marcat es van dissolent sense fer-se realitat, i en què tocaria començar a prendre grans decisions, però no passa res si posposem uns anys les responsabilitats que ens esperen a la cantonada... 


21.06.2015
L’any 2013 l’editorial Edhasa publicava en castellà el volum col·lectiu “Barcelona negra”, després que Akashic Books, de Nova York, l’hagués editat en anglès ("Barcelona Noir") un parell d’anys abans. Es tracta d’un recull de 14 relats de gènere negre, ambientats cadascun en un barri diferent de la ciutat, a càrrec d’autors consagrats dins del gènere policíac, com Paco González Ledesma o Andreu Martín, i alguns provinents d'altres gèneres literaris, com Lolita Bosch o Imma Monsó. Fins i tot, ens trobarem algunes sorpreses, com... 


14.06.2015
Els anys seixanta i setanta són el marc temporal d’”El día de mañana”, una novel·la amb què Ignacio Martínez de Pisón, aragonès resident a Barcelona des de fa més de 30 anys, repassa alguns dels fets més destacats d’aquests anys de canvis socials i polítics a l’estat, ambientats a la nostra ciutat. Amb una original estructura, diverses persones que van coincidir al llarg de la seva vida amb Justo Gil, el protagonista absent de la novel·la, dibuixen una crònica històrica de la ciutat. La portada de l’edició de Seix Barral, per cert, és una fotografia d’Eugeni Forcano de la rambla de Canaletes, retrat de tota una època.


7.06.2015
"El pianista" és la crònica dels anys d'infantesa de Manuel Vázquez Montalbán al Raval, als seus carrers dels voltants de la plaça del Pedró, quan la guerra havia aconseguit aniquilar tots els somnis i, a molta gent, també, les ganes de somiar. Però és també, gràcies a una estructura que abraça tres períodes històrics diferents, la crònica dels anys setanta i vuitanta, de com es va viure la transició a la ciutat i de com la modernitat la va transformar. 




31.05.2015
L'any 1990 Terenci Moix va publicar el primer volum de la seva autobiografia, una trilogia globalment titulada “El peso de la paja”, un títol que fa referència a una plaça que es trobava a tocar del seu carrer natal. Aquesta primera entrega de la trilogia, subtitulada “El cine de los sábados”, se centra principalment en els records de la primera infantesa i la primera adolescència del Terenci, durant la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta: el descobriment del món per part d'un nen, un seguit de vivències universals però alhora característicament marcades per la situació social de l'Espanya de la postguerra.


24.05.2015
Des de la seva publicació el passat mes de març fins avui, s’han dit moltes coses de “Puja a casa”. Aquest recull de contes, Premi Documenta 2014, té com a tema principal les lluites quotidianes i els extraordinaris i invisibles reptes de diverses parelles. En Jordi Nopca, periodista cultural i escriptor, va signar aquest recull que portava escrivint des del 2009 amb el pseudònim de Jeffrey Beaumont, el personatge voyeur de David Lynch a Blue Velvet, que en un moment de la pel·lícula es dedica a espiar una parella. Nopca ha dit en alguna ocasió que un escriptor és aquesta mena de voyeur, però en els seus...


17.05.2015
Los secretos de San Gervasio” és una curiosa adaptació de les novel·les del detectiu Sherlock Holmes i el seu ajudant, el doctor Watson, ambientada a la Barcelona del 1888, per resoldre un cas que ha succeït a Sant Gervasi, aleshores un poble allunyat i independent de la ciutat. El resultat és una divertida reinterpretació de les novel·les de Sir Arthur Conan Doyle, i la descripció de com Sherlock Holmes i Watson –o dos britànics de finals de segle XIX- descobrien i encaixaven la nostra cultura.



10.05.2015
Amb “La felicitat” Lluís-Anton Baulenas ens transporta a la Barcelona del 1909, just als mesos anteriors a l’esclat de la Setmana tràgica. Durant aquests primers anys del segle XX, les bombes anarquistes havien convertit Barcelona en la Rosa de foc i els industrials barcelonins invertien els seus capitals en colonitzar l’Eixample i finançar la Reforma, que és com es va conèixer l’ambiciosa obertura de la Via Laietana, que esventrava sense miraments la ciutat antiga. Mentrestant, el modernisme assolia les seves màximes cotes i el Paral·lel vivia una de les seves èpoques daurades.


2.05.2015
Escrita per Víctor Català com un entreteniment per al lector –d’aquí el títol-, “Un film” és un acostament al gènere del guió cinematogràfic, que en aquell moment (a finals de la dècada dels anys 10) començava a gaudir d’una enorme popularitat. Construïda a base d’escenes, en la novel·la –i, sens dubte, en la pel·lícula que es desenvolupava en el cap de l’autora- apareixeran i desapareixeran nombrosos personatges en escenaris diversos, que, pel que fa a la ciutat de Barcelona, aniran des dels més clàssics, com les Rambles o el passeig de Gràcia, fins a altres de menys... 


26.04.2015
“Ronda del Guinardó” és la narració d’una tarda del mes de maig de 1945, durant la qual un inspector mig retirat de la policia franquista acompanya una nena a fer uns encàrrecs per diversos espais del Guinardó, abans d’endur-se-la a l’Hospital Clínic, on haurà d’identificar un cadàver. Aquesta zona que visiten el policia i la nena, entre el Baix Guinardó, la Salut i Can Baró, constitueix exactament el “territori Marsé”: un espai delimitat pel parc Güell, els carrers de Can Baró, els descampats del carrer Sardenya i, ja a Gràcia, la plaça Rovira, que és l’espai central de gairebé totes les novel·les de Marsé. 


19.04.2015
"L’hora violeta", "L’òpera quotidiana" i "La veu melodiosa", les tres novel·les d’aquesta setmana, configuren bona part del corpus novel·lístic de Montserrat Roig durant els anys vuitanta, un temps en què es consagra com una de les principals plomes catalanes i, al mateix temps, una de les periodistes de més prestigi i influència del país, com posen de manifest els diversos programes televisius que dirigeix i l’àmplia difusió dels seus treballs periodístics.





12.04.2015
Amb aquesta llarga novel·la, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892, Narcís Oller va descriure l’alta societat barcelonina que va prendre part en el que es va anomenar la “febre d’or”, el període d’expansió econòmica que a Catalunya va anar aproximadament del 1871 al 1885. Narcís Oller va saber retratar amb una gran fidelitat aquella societat barcelonina que veia, incrèdula, que per tenir diners ja no calia estalviar ni treballar molt, com havia estat sempre, sinó que era qüestió d’habilitat i que, amb una mica traça i sort, qualsevol podia esdevenir milionari...


6.04.2015
El compromís de Pere Calders amb la llibertat i amb Catalunya el va dur a participar en la guerra civil i anar voluntàriament a lluitar al front. Calders, que en el moment d’esclatar la guerra tenia només 23 anys, era militant del PSUC, i tot i el seu antimilitarisme, va creure que l’única manera de defensar els seus ideals era lluitar per ells, i fer-ho al camp de batalla. D’aquesta experiència a la primera línia de foc en va néixer “Unitats de xoc”, un dels primers exemples de literatura de guerra en català. Es tracta d’un diari de guerra que Calders, que... 



29.03.2015
L’any 2012, pocs mesos abans de morir, Isabel Núñez publicava aquest llibre preciós, un recorregut sentimental i crític pels carrers de Barcelona que més l’havien fet pensar i sentir. Observadora nata, amant de l’arquitectura, dels arbres de la ciutat, dels tresors que viuen ocults rere les finestres i als terrats i a les cantonades, de tota la bellesa que s’amaga a la ciutat, amb “Mis postales de Barcelona” fa un al·legat a favor d’una altra manera d’entendre les ciutats, més sensible i més humana,. En el conjunt de relats que componen el llibre, veurem com Isabel Núñez atrapa la personalitat d’una Barcelona que, ella ho sabia perfectament, se li estava escapolint.

22.03.2015
Picadura de Barcelona” no és ben bé una novel·la, ni un conte, ni un assaig, ni res que se li assembli. És el trasllat sobre paper de l'activitat mental del protagonista narrador, durant una d’aquelles nits en què no ve de gust anar a dormir i que s’allarguen a base de voltar amunt i avall. Al llarg de la nit, mentre beu cerveses comprades als pakis i cargola cigarrets sense parar, Adrià Pujol anirà pensant en la seva família, en els anys passats en atrotinats pisos d’estudiants, en les diferents feines que ha fet, en les festes i els viatges, però sobretot en la seva ciutat d’acollida i en com ha canviat en els darrers vint anys, els anys que fa que hi viu.


15.03.2015
Tot i que “Un calor tan cercano” no és una novel·la autobiogràfica –la pròpia Maruja Torres la descriu com a “deseobiográfica”-, el cert és que es tracta d’una mirada al passat de l’autora nascuda al Raval, on apareixen els carrers de la seva infantesa durant els foscos anys cinquanta, quan l’alè de la guerra civil era encara present i Barcelona tot just començava a treure’s de sobre la pesada llosa de la derrota. El Raval de Maruja Torres, com el que havien retratat els seus estimats amics Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán, era un barri...


8.03.2015
La marge”, la novel·la d’aquesta setmana, és un llibre molt especial. Quan el 1967 va ser publicat, després de guanyar el prestigiós Prix Gouncourt, la premsa franquista el va silenciar i la seva edició va ser prohibida a Espanya. El règim no podia tolerar la crítica corrosiva que Mandiargues feia de Franco, a qui es referia contínuament com a “Fuhroncle”. Tampoc hi ajudaven les crues descripcions del barri Xino, que és l’escenari per on el protagonista es mou durant la seva estada a Barcelona. És, sens dubte, un dels llibres més mítics dels que s’han escrit sobre la nostra ciutat.


1.03.2015
Tornem, una setmana més, als anys 30 i a la guerra civil de la mà d’un autor estranger. L’australiana Mary Low va arribar l’estiu de 1936 a la Barcelona revolucionària per treballar amb el POUM d’Andreu Nin, realitzant tasques periodístiques i propagandístiques. De fet, el que recull aquesta edició de “Cuaderno rojo de Barcelona” són els onze relats escrits per Low recollits a “Red Spanish Notebook”, editat a Londres el 1937, on a més hi havia sis cròniques de guerra escrites pel seu company, el cubà Juan Breá. La parella va estar a Barcelona uns sis mesos, fins a finals del 1936, quan la situació per als poumistes...


22.02.2015
Sota la pols” és el retrat de la ciutat de Barcelona en una època, la postguerra, marcada per la tristesa i per la por, com la vida del nen d’onze anys que protagonitza la novel·la. És a través de la figura d’aquest nen que veurem fins a quin punt la por i la tristesa ho dominaven tot, durant aquells anys en què la gent, la ciutat i el país encara no eren capaços de superar la postguerra. Una tristesa que domina la seva vida perquè és trist tot el que li passa, en la seva vida i en el seu entorn, igual que succeïa a la ciutat i en tot el país. I la por constant: la por als renecs i als cops del pare, la por a la gana i al fred...


15.02.2015
Juan Manuel López Hernández planteja una cosa que pocs escriptors -Paco Candel i Antonio Rabinad entre ells- han intentat: utilitzar els paisatges obrers de Barcelona com a marc novel·lístic. A “Los mil días” ens porta les històries petites de la gent de Roquetes, de la Prosperitat, de la Trinitat o del Verdun. Històries reals de gent real, les coses potser insignificants que passen a la vida d’un Hilario, d’una Carmen, d’un Antonio o un Pascual. Gent que va venir a la ciutat perseguint el somni de tenir un futur, que només arribar es van posar a treballar i que des d’aleshores no han deixat mai de lluitar.


8.02.2015
El sant de la mare Margarida” és el breu relat d’una història real que va tenir lloc a l’asil Colònia Industrial de Port en esclatar la guerra civil, quan un botiguer del barri va evitar que les monges que se n’encarregaven i que es cuidaven dels ancians, els nens i els discapacitats que hi vivien fossin assassinades en plena voràgine revolucionària. No oblidem que a aquells barris de gent treballadora Port, Can Tunis i les Cases Barates, els veïns no van dubtar a sortir al carrer a defensar la República i a lluitar per la revolució proletària...


1.02.2015

La bandera” és la narració de l’experiència del fugitiu Pierre Gilieth, que ha d’escapar-se de França, on ha comès un assassinat, i es refugia a Barcelona durant unes setmanes. A la nostra ciutat s’allistarà al Tercio Extranjero de la legió espanyola i serà enviat al Rif, on transcorre la resta de la novel·la. 
La Barcelona dels anys vint era un imant per a la intel·lectualitat europea, en especial la francesa. Molts escriptors van fer escala a la ciutat, cridats pels seus personatges pintorescos, per la mala fama de les seves tavernes, per la vida dissipada del Barri Xino i per les emocions fortes que es podien viure entre el Paral·lel i les Rambles. 

24.01.2015
Els últims dies de la guerra i l’entrada de les tropes nacionals a Barcelona són el fil argumental d’”El último invierno”, la segona novel·la del periodista i escriptor Raúl Montilla. A través de l’aparició de diversos personatges, d’un bàndol i de l’altre, Montilla recrea l’atmosfera d’unes hores, les últimes de la República i les primeres de la dictadura, en una ciutat que havia quedat completamente gris por la gran cantidad de pólvora quemada aquellos díasLa galeria de personatges que apareixen a “El último invierno” ens situen en els diferents escenaris d’aquelles darreres hores de la guerra als voltants de Barcelona.


18.01.2015
La memòria històrica, i en especial la guerra civil, són temes omnipresents en l’obra d’Estanislau Torres. Nascut al Poble Sec el 1926, Torres va anar a viure de ben petit al Clot (“barri d’anarquistes”, segons afirma en aquesta entrevista), i, un cop casat, en va marxar però no massa lluny d’allà, al Guinardó. A “Entre el Clot i el Guinardó”, un títol doncs amb el que recorre tot el seu itinerari vital –com a mínim a nivell geogràfic-, el record de la guerra civil i la mutació dels barris de Sant Martí –sobretot el Clot- són l’eix d’una sèrie de relats que prenen diverses formes (cartes, un dietari, una conversa...).


11.01.2015
Corona de flores ens explica una història que transcorre a Barcelona l'any 1877. El protagonisme es reparteix entre el doctor Menelaus Roca, un misteriós i extravagant metge que compleix condemna a la presó, i Semproni de Paula, l'inspector provincial del Cuerpo de Vigilancia, una mena de policia judicial de l'època que s'encarregava d'investigar delictes. Una sèrie de misteriosos assassinats farà que hagin d'establir una estranya col·laboració. Però a més d'una novel·la del gènere negre, “Corona de flores” és una novel·la sobre el canvi, tant social com urbanístic, que va experimentar la Barcelona de l'època. 



4.01.2015
Aquesta primera entrada de l’any està dedicada a “Mirall trencat”, segurament l’obra més completa de Mercè Rodoreda. Escrita en plena maduresa, recull totes les senyals d’identitat de la seva narrativa, després de quaranta anys d’ofici. Es tracta d'una novel·la plena de simbolismes, en què els personatges són tractats amb molta profunditat, fent dels seus secrets i de les seves misèries el fil conductor de l’obra. Tot i que, com és habitual, la protagonista de la novel·la és una dona, l’aparició de molts altres personatges converteixen “Mirall trencat” en una novel·la coral, cosa que la diferencia d’anteriors novel·les...


28.12.2014
Una setmana més, us portem un llibre escrit per un autor francès que els anys 30 va passar per la nostra ciutat. “L’espoir” (L’esperança) és el relat que fa André Malraux de com es van viure els dies posteriors a l’alçament de l’exèrcit contra el legítim govern republicà. Malraux va arribar a l’estat com a integrant de les Brigades Internacionals, i el títol de la novel·la fa referència a l’esperança que molts europeus tenien posada en la república espanyola per aturar l’empenta del feixisme al continent.
L'acció de "L'espoir" que transcorre a Barcelona són les primeres...


21.12.2014
Aquesta setmana la Maria Patricio ens duu la ressenya d'"En la pell de l'altre", publicat per Maria Barbal a principis de l'any 2014. La Maria Patricio és doctoranda a la Universitat de Barcelona i a l'Université de paris 8 amb una tesi sobre la Barcelona literària i està treballant en la candidatura de Barcelona com a ciutat literària per la Unesco. "En la pell de l'Altre", novel·la ambientada principalment al Poblenou, ens permet conèixer un mosaic de personatges icònics de la Barcelona de finals del segle XX, al voltant de dues dones de personalitats i situacions oposades...



14.12.2014
Reprenem amb “Le bleu du ciel” la sèrie dedicada a recuperar l’experiència d’autors europeus a la convulsa Barcelona dels anys trenta. Aquí van descobrir i retratar els ambients denigrants del barri Xino, a mig camí entre l’exotisme d'aquella Espanya tan poc europea i la fascinació pel raig de vida i mort que es respirava en aquells carrers. La seva visió és potser més idealitzada, més plena de tòpics i més allunyada de la realitat. Però el que ens importa aquí és copsar les impressions d'aquests viatgers que tornaven als seus països enlluernats pel que havien vist al carrer del Cid, a la Criolla, a les Rambles o al Paral·lel...


7.12.2014
L’any 1915, mentre a Europa tenia lloc la guerra més cruenta que hi havia hagut fins aleshores, Barcelona es va convertir en un punt estratègic gràcies a la neutralitat de l’estat espanyol durant el conflicte i a la seva  proximitat amb la frontera francesa. Durant un temps, la ciutat va viure una espècie de febre de l’or, gràcies a l’enriquiment dels industrials que subministraven tota mena de materials als exèrcits combatents. Mentrestant, als carrers s’hi lliurava una guerra invisible, no amb soldats, metralladores i gas mostassa, sinó amb confidents, contrabandistes, aventurers, desertors i traficants de tota mena. Durant uns mesos, Barcelona va esdevenir una vertadera Ciutat d’espies.


29.11.2014

Quan el 1982 Juan Marsé publicava “Un día volveré”, no feia massa temps que s’havia editat a Espanya “Si te dicen que caí” (1976) i que havia guanyat el Planeta amb “La muchacha de las bragas de oro” (1978). Ja consagrat, doncs, com un dels grans novel·listes en llengua castellana, amb “Un día volveré” feia un sentit homenatge al seu barri d'infantesa, la Salut, recuperant els carrers, els ambients i fins i tot alguns dels personatges que ja havia fet aparèixer a “Si te dicen que caí”.



23.11.2014
Aquesta tercera i última part d’”El día del Watusi”, "El idioma imposible", transcorre a la Barcelona de finals dels anys setanta i els primers vuitanta, el període que transcorre des del final de la nit del franquisme fins que a l’arribada de la febre modernitzadora i europeïtzant de l’olimpisme. La necessitat d’alliberar-se que sentia tothom després de 40 anys de dictadura opressora va expressar-se amb una fúria particular entre el jovent, que es va llançar a exprimir salvatgement la vida, possiblement perquè no tenien cap garantia de que aquella llibertat hagués de durar massa. A Barcelona, aquesta explosió...


16.11.2014
L’any 2009, l’any del centenari de la Setmana Tràgica, Andreu Martín va publicar “Barcelona trágica”, una novel·la ambientada en aquells dies del mes de juliol de 1909, quan la massa obrera de Barcelona, i d’altres ciutats catalanes, es van aixecar contra el govern espanyol, que va enviar més de 20.000 reservistes (pares de família, en realitat) a una mort segura a la guerra del Rif. Una revolta que s’explica pel fet que, des de feia anys, des del desastre de Cuba, la classe obrera havia pres consciència de ser carn de canó i s’havia tornat profundament antimilitarista.


9.11.2014
Mercè Ibarz és una escriptora en les obres de la qual conviuen dos mons: per una banda, el món rural de Saidí (al Baix Cinca), el poble on va néixer i on va passar la seva infància i adolescència. Per altra banda, el món urbà de Barcelona, ciutat on va arribar el 1971 i on han passat la major part de la seva vida. Aquests són dos mons separats no només geogràficament o culturalment, sinó també emocionalment en tant que simbolitzen la frontera entre l'adolescència i l'edat adulta, entre el passat i el present. Avui presentem la seva novel·la "A la ciutat en obres"... 



2.11.2014
“Aigua avall” és, segurament, la millor novel·la de Folch i Torres, tot i que si Folch ocupa un lloc en la història de les lletres catalanes no és precisament per la seva producció novel·lística. Però el que és interessant d’”Aigua avall” és el fet de ser una crònica social de la Barcelona obrera de principis de segle, emmarcada en la història d’amor impossible entre l’Agustí i la Roseta. Folch i Torres ens parla de les lluites socials de l’època, dels costums burgesos i de la vida dels obrers, amb el rerefons d’aquella ciutat que encarava el segle XX començant a fer-se gran de debò.


26.10.2014

Aquesta setmana l’Enric H. March, filòleg i autor del blog "Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons" (el que segurament és el blog més fascinant sobre Barcelona), ens porta un fantàstic treball de recerca sobre el Somorrostro, que va publicar a Bereshit durant l’any 2013.



19.10.2014

Aquesta segona part de la monografia dedicada a Pepe Carvalho inclou el grup de quatre novel·les que Manuel Vázquez Montalbán va escriure els anys vuitanta: “Los pájaros de Bangkok” (1983), “La rosa de Alejandría” (1984), “El balneario” (1986) i “El delantero centro fue asesinado al atardecer” (1988). La resta de Carvalhos de la dècada dels vuitanta la conformen un grup de relats agrupats en quatre... 


11.10.2014
“Viento y joyas” és la segona part de la trilogia “El día del Watusi”, iniciada el mateix 2002 amb “Los juegos feroces”, que vam veure fa unes setmanes. Aquesta segona part es centra en els primers anys de la transició espanyola, anys de contínues manifestacions a la ciutat i de la formació de multitud de partits polítics, no sempre amb intencions nobles. Fernando Atienza, un dels protagonistes de la primera novel·la, ha marxat amb la seva mare de les barraques de Montjuïc on vivien i s’han establert en una porteria d’un edifici proper a la Sagrada Família. Al final de “Los juegos feroces”, la mare de Fernando li diu «Nos van a dar una portería. Ahí abajo –ese «abajo» era la ciudad-.»)


4.10.2014
Les tres primeres novel·les de Kiko Amat, “El día que me vaya no se lo diré a nadie” (2003), “Cosas que hacen BUM” (2007) i “Rompepistas” (2009), editades per Anagrama, poden funcionar com una trilogia inversa sobre la vida als trenta anys, als vint i a l’adolescència, respectivament. En totes tres els personatges protagonistes pertanyen a la classe obrera de la perifèria de Barcelona, i tenen unes obsessions molt particulars, igual que el propi Amat. A més, la ciutat juga en tot moment un paper important, fins a esdevenir un personatge més en la vida dels joves que hi apareixen.


28.09.2014
Encetem amb “El barri del sorral” una nova línia en el blog dedicada a la novel·la històrica, que tants seguidors està aconseguint aplegar els darrers anys. El segle XVIII és l’època predilecta d’aquesta literatura, que troba en els fets històrics d'aquell segle unes dosis de patiment i de sentit èpic que ofereixen multitud d’arguments als escriptors que s’hi aboquen. En el cas d’aquesta novel·la, la primera que publica García Carteron, l’argument gira al voltant de la construcció de la Barceloneta, a través de un grup de dones que mantenen viva la memòria sobre els fets de 1714 i la seva rellevància no per al país, sinó per a les persones que els va tocar viure’ls.


21.09.2014

Avui ens fa molta il·lusió donar la benvinguda al Daniel Aguilar, autor del blog Document Barcelona i un apassionat de la història de la ciutat. Amb el Daniel comencem aquest nou apartat per a que els lectors del blog ens envieu les vostres ressenyes (o el que us vingui de gust). El llibre que ha escollit ha estat “Diario de un hombre humillado”, que el controvertit Félix de Azúa va publicar el 1987.
“Diario de un hombre humillado” té lloc durant els anys vuitanta. El protagonista és un home sense nom, un solitari sense ambicions ni...



13.09.2014
“Los juegos feroces” és la primera part de la trilogia coneguda com “El día del Watusi”, l’obra mestra de Francisco Casavella. En realitat, més que una trilogia, és una novel·la dividida en tres llibres, que acaba sent un extensíssim volum (gairebé 1300 pàgines en l’edició de Destino de l’any 2009). Aquesta primera part succeeix íntegrament el 15 d’agost de 1971, i aquest serà el dia que dóna nom a la trilogia, tot apareixent de manera intermitent. Aquell plujós 15 d’agost la barriada de barraques de Montjuïc es desperta amb la notícia de l’assassinat de Julia, la filla d’un dels capos de la zona. El Watusi, un personatge misteriós, a qui tot el...


5.09.2014
Icària era el nom de l’illa imaginària que el socialista utòpic francès Etienne Cabet va descriure a la seva obra “Voyage en Icarie” (1839), on s’establia un model de societat ideal en què els homes serien lliures i on no existirien diners, ni possessions. A Catalunya, les teories cabetianes van ser seguides per un grup d’homes d’entre els que destacaven Abdó Terrades, Narcís Monturiol, Josep Anselm Clavé o Ildefons Cerdà, agrupats al voltant del setmanari La Fraternidad. Va ser Cerdà, a més, qui va batejar amb el nom d’Icària una zona del Poblenou on sembla que s’havia creat una... 


30.07.2014
Un submarí a les estovalles”, primera novel·la de Joan Barril, relata la història de Rachid, un marroquí absurdament perdut en la Barcelona preolímpica. Un seguit de coincidències acabaran provocant un imprevist ascens social i Rachid acabarà apareixent als diaris al costat de les principals personalitats de l'època. Es tracta d'una novel·la apta per al públic juvenil, que ens acostarà a aquesta Barcelona que després d'haver estat nominada com a seu olímpica iniciava els preparatius, sobretot en forma d'obres al carrer, per a acollir, per fi, el gran esdeveniment...


20.07.2014
De la raça que es perd”, editat originalment l’any 1906, és el conjunt de relats amb què Juli Vallmitjana va retratar la vida dels gitanos catalans, en un moment en què començaven a perdre els seus costums ancestrals, entrant en contacte amb noves formes de vida i sedentaritzant-se. Molts dels gitanos de “La raça que es perd”, però, encara són nòmades, viuen de fer cistells o esquilar cavalls i gossos i de dir la bonaventura pels mercats. Vallmitjana ens presenta un grup humà tremendament supersticiós, amb unes lleis pròpies i un amor irrenunciable a la llibertat...


13.07.2014

Tenim entre les mans la tercera novel.la protagonitzada pel policia Jaume Vilagut i el seu amic, el periodista Francesc Caldes, que finalitza la saga policíaca iniciada amb “La Bíblia valenciana” i continuada amb “És hora de plegar”. Tot i que “Un crim al Paralelo” va ser escrita el 1944, igual que “La Bíblia valenciana”, no va ser editada fins al 1960. Abans, havia estat duta al teatre i estrenada el 1953 al Romea amb el nom –curiosament en català-  de “Paral·lel 1934”, dirigida per Josep M. Poblet...



6.07.2014
"Journal du voleur” és un altre d’aquests llibres mítics que retrata el barri xino, amb el que continua aquesta espècie de monografia sobre els baixos fons de la Barcelona dels anys trenta. Jean Genet va escriure el “Diari del lladre” el 1949, a la presó, rememorant un període de la seva vida en què va vagar per mitja Europa, inclosa la nostra ciutat. A Barcelona Genet va viure el pitjor de la misèria: delinqüència, prostitució, violència, fam, brutícia, alcohol... aquesta va ser la seva vida a la ciutat i, increïblement, Genet no fa ni un retret, ni una protesta, sobre aquells anys. “Fui piojo”, diu descarnadament...


29.06.2014
El llibre d'aquesta setmana és un altre document històric editat per A Contravent, en aquest cas un recull d’articles ambientats en el barri xino dels anys 20 i 30, en la mateixa línia de “Sangre en Atarazanas”. En aquest volum, “La Barcelona pecadora”, Domènec de Bellmunt ens presenta alguns dels articles que va publicar entre el 1929 i el 1934 a les revistes “Mirador” i “La Rambla”. I com al recull de Paco Madrid, aquí els protagonistes són, de nou, carteristes, putes, rodamóns, pidolaires, borratxos, traficants, pinxos i totes les espècies humanes que habitaven aquells carrers, mentre la ciutat exhibia, a no... 


15.06.2014

Aquesta setmana us portem un text mític, editat en català gràcies a l’editorial Acontravent, que està fent una feina magnífica en la recuperació de títols del nostre país, sobretot d’autors provinents del periodisme. Parlem de “Sang a les Drassanes”, de Francesc (o Francisco, o Paco) Madrid, publicat el 1926 a la revista “El escándalo” com a “Sangre en Atarazanas”, traduït del castellà per Gerard Bagué. Diem que és un llibre mític, no només per ser gairebé introbable en la seva versió original (jo he desistit, al cap de mesos de buscar-lo i de no trobar cap edició assequible), sinó i sobretot per la descripció...



8.06.2014
La construcció de la casa Milà, la Pedrera, és l’argument al voltant del qual gira “L’arquitecte de somnis”, la cinquena novel·la de la igualadina Teresa Roig. Però el llibre no és ni molt menys un tractat sobre el modernisme ni sobre la complexa personalitat de Gaudí, tot i que introdueix un munt de dades històriques i biogràfiques. És una història molt ben novel·lada que ens acosta a un període històric molt ampli, que abraça més d’un segle de vida barcelonina i catalana. La història no acaba amb la finalització de la construcció de l’edifici ni amb la mort de Gaudí o de la resta de personatges, sinó que arriba fins molt més tard...


25.05.2014
És sorprenent que tan poques novel·les transcorrin als barris de Barcelona, que és on viu la majoria dels seus habitants. Però per a Carlos Zanón, igual que per a MarséCandel o Casavella, aquest és l’escenari predilecte, el més legítimament barceloní. A “Yo fui Johnny Thunders”, acompanyem Zanón, al costat del protagonista Francis / Mr. Frankie,  pel seu barri, el Guinardó, i pels seus límits. De jove, als anys 80, Francis havia estat músic de rock, guitarrista. No gran cosa, sembla: res de gires internacionals, ni multituds aclamant-lo. Però en canvi sí que va viure la part fosca del rock and roll, la del cavall i la coca (...)


18.05.2014
Tot i que la producció literària de Mercè Rodoreda s’havia iniciat els anys 30, va ser a partir dels anys seixanta, en plena maduresa, quan va començar a construir l’univers que convertiria la seva obra en una de les més rellevants de la literatura catalana. Publicada quatre anys després de "La plaça del Diamant", podríem dir que "El carrer de les Camèlies" és la cara “B” de la seva novel·la més important. Hi ha un element fonamental que relliga les dues novel·les, que són les protagonistes respectives, la Colometa i Cecilia Ce, fràgils i vulnerables, però amb una estranya força interior que subjau a la seva aparent manca de capacitat de decisió. 




12.05.2014

Amb “La bíblia valenciana” Rafael Tasis, un home de mentalitat noucentista, posava les bases per a una novel·la negra catalana, un gènere molt poc conreat fins aleshores i que ha acabat donant grans fruits, amb l’aparició d’autors com Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Andreu Martín, Ferran Torrent o Sebastià Bennassar. Al mateix temps, amb aquesta obra s’inicia una trilogia protagonitzada per una parella, com sòl ser habitual en aquest gènere; en aquest cas, els protagonistes són el jove comissari de policia del barri de la Catedral, Jaume Vilagut i el seu íntim amic, el periodista Francesc Caldes...


4.05.2014
Des d’un punt de vista geogràfic, Montserrat Roig va centrar gairebé tota la seva producció literària en l'Eixample, el lloc on havia nascut i on va viure sempre, motiu pel qual és considerada l'autora per excel·lència d'aquests barris de la ciutat. Ja el pròleg (anomenat "Justificació") de "Molta roba i poc sabó...", la seva primera novel·la -en realitat un conjunt de relats- és una declaració d'intencions del que seria la seva producció literària: una mirada crítica però entranyable a aquest barri de gent com cal, de catalans de tota la vida, de tietes i senyores pones...


27.04.2014
El laberinto de las aceitunas” és la tercera novel·la de Mendoza i la segona de la tetralogia protagonitzada pel detectiu anònim que vam conèixer a “El misterio de la cripta embrujada” (1979), i que tindrà continuïtat a “La aventura del tocador de señoras” (2001) i “El enredo de la bolsa y la vida” (2012). En aquesta novel·la de Mendoza hi trobarem, com és habitual, el sentit de l’humor delirant i la incontinent i rebuscada eloqüència del detectiu. I, com és també habitual, ens trobarem una trama enrevessada que es va complicant cada vegada més i que acabarà d'una manera insospitada... 


20.04.2014
Doce cuentos peregrinos” és un dels llibres que el colombià Gabriel García Márquez va escriure (parcialment, això sí, perquè els cuentos van ser gestats durant molts anys) durant el temps que va viure a Barcelona (1967-1973). Es tracta d’un conjunt de relats ambientats a diverses ciutats europees, alguns dels quals a Barcelona, com “Maria dos Prazeres”, el conte que us portem avui, com a petit homenatge al seu autor, que ens ha deixat aquesta setmana...




13.04.2014
Aquesta setmana us portem una altra novel·la juvenil ambientada a Barcelona, “Cul de sac”, la primera obra de Gemma Lienas. En Ramon és un adolescent, fill de família treballadora, que estudia en un col·legi de la zona alta de Barcelona, on la seva mare treballa com a cuinera. Prop d’allà, a Sant Gervasi, el seu pare hi té un colmado, que és com antigament s’anomenaven els badulakes... ;-)
Tractant temes d’interès per als joves –l’escola, els amics, l’amor, les relacions amb els pares, els diners, les motos, les drogues...-, Gemma Lienas ens presenta una història de gent real...


6.04.2014
Plaza & Janés va editar el 1984 una versió íntegra de “Han matado a un hombre, han roto un paisaje”, incloent-hi els fragments que la censura havia escapçat a principis del anys seixanta (i tot i això, no deixa de ser un llibre duríssim, amb moments de gran cruesa, que sorprèn que la censura deixés passar). Al pròleg d’aquesta edició el propi Candel ho explicava...





30.03.2014
Màrius Serra ens porta amb "Plans de futur" la història verídica de Ferran Sunyer (1912-1967), un dels matemàtics del segle passat més brillants no només de l’estat, sinó de tot Europa. Afectat per una paràlisi cerebral que el va impossibilitar per a moure’s, és un impressionant model de superació, força de voluntat i intel·ligència. Nascut a Figueres en una família de metges, la mort prematura del seu pare, quan en Ferran només tenia dos anys, va fer que la seva mare i ell s’instal·lessin a Barcelona, a les Tres Torres, al carrer d’Àngel Guimerà. Allà van viure amb els seus tres cosins....


23.03.2014
Xavier Benguerel va escriure ”Gorra de plat” als seixanta anys, amb prou ofici per a escriure una novel·la a mig camí entre el gènere costumista i la novel·la històrica, sense ser ni una cosa ni l’altra. Sigui com sigui, es tracta d’una novel·la completament barcelonina, que és el que ens interessa aquí. El llibre consisteix en les memòries de Josep Sisquella i Prunyonosa, que va ser conserge durant 29 a can Remisa (Remisa Hnos. SL, “una gran empresa comercial”), fins que li va tocar una rifa, i va poder deixar de treballar. La idea d’escriure les seves memòries...


16.03.2014
La segona novel·la de Terenci Moix, "Onades sobre una roca deserta" està construïda a partir de les cartes que un tal Oliveri Serra i Codolar escriu a un amic que es troba a Barcelona. Oliveri Serra escriu mentre realitza un viatge per Europa, gràcies a l’herència que ha rebut arran de la mort de la seva mare. Burgès, bisexual, terriblement esnob i pedant, amb ínfules d’artista, Oliveri és un alter ego del propi Terenci, que busca, a través d’aquest viatge i de les cartes que escriu, desembullar la seva pròpia identitat i la de la seva classe social, la petita burgesia barcelonina, un tema recurrent en les primeres obres...


9.03.2014
Per una vegada, el llibre d’aquesta setmana, "Set dies de Gràcia", no està ambientat a Barcelona, sinó que transcorre al municipi independent de Gràcia, l’any 1870, a la meitat del seu període més llarg d’independència, que no va arribar a 50 anys (la primera etapa, encara més breu, va durar dos anys escassos, entre el 1821 i el 1823; la segona, de la que estem parlant, va anar del 1850 al 1897). Gràcia havia nascut com un barri extramurs de Barcelona i va aprofitar els períodes de govern liberal a Madrid per a constituir-se com a municipi, tot i la pressió exercida per l’ajuntament de Barcelona per annexionar-se la vila...


2.03.2014
Don de lenguas” és una atípica novel·la policíaca escrita per Rosa Ribas i Sabine Hofmann, la primera del que serà una trilogia protagonitzada per Ana Martí i la seva cosina, la filòloga Beatriz Noguer. Atípica no per l’estil –és d’aquelles novel·les que es devoren- sinó pel fet d’haver estat escrita a quatre mans –que no ha de ser fàcil-, i per estar protagonitzada per dues dones, que sense haver-ho buscat miren de desemmascarar la mort de Mariona Sobrerroca, una coneguda burgesa barcelonina. També el context històric és especial, ja que està ambientada durant les setmanes prèvies a la celebració del Congrés...


26.02.2014
Amb “Expediente Barcelona” Francisco González Ledesma feia aparèixer per primera vegada el seu personatge més conegut, l’inspector Ricardo Méndez, tot i que de manera molt fugaç però ben expressiva: “El elocuente policía Méndez, que siempre que te ponía la mano en el hombro, aunque fuese para pedirte fuego, decía: «Joputa, joputa, joputa». Y ahora lo dijo también: —Joputa.” “Expediente Barcelona” és un recorregut per la Barcelona menys glamourosa, la dels pitjors carrers del barri xino, però al mateix temps...



19.02.2014
Habitaciones cerradas” ("Habitacions tancades", també editat en català) és la crònica, al llarg d’un segle, dels Lax, una família burgesa barcelonina al voltant de la qual, com sempre passa –diuen- hi ha alguns secrets inconfessables. Alguns d’aquests secrets sortiran a la llum, mentre que uns altres, possiblement, quedaran ocults per sempre. Es tracta d’una novel·la profundament barcelonina; difícilment podria haver estat ambientada en qualsevol altra ciutat. Tant és així que l’espai central de la novel·la és El Siglo, els mítics grans...

9.02.2014
La muchacha de las bragas de oro”, guanyadora del premi Planeta el 1978 és, com ja anirem veient, la menys barcelonina de les novel·les de Juan Marsé. Escrita cinc anys després de “Si te dicen que caí”, en plena transició democràtica, es tracta d’una obra que obeeix al moment històric en què va ser escrita. Pocs rastres hi trobarem de l’univers personal i barceloní que Marsé havia començat a teixir amb les seves primeres novel·les. Com a molt, alguna menció llunyana a llocs comuns, i un brevíssim record d’una torre ruïnosa de Gràcia...


2.02.2014
Ens endinsem en el món de la novel·la juvenil a través de “La ciutat sense muralles”, una emblemàtica novel·la ambientada a la Barcelona del 1854, de la qual se n’han fet ja 23 edicions. Una novel·la que a més compta amb unes fantàstiques il·lustracions d’Isidre Monés que ajuden a copsar l’ambient i la fesomia d’aquella antiga Barcelona. Es tracta de la història dels tres germans Vidal, una família mataronina que és enganyada per un escanyapobres i han de fugir de Mataró i refugiar-se a Barcelona, on hauran de sobreviure en un ambient convuls...



26.01.2014

Plaça dels Àngels” i “Gràcia” són les dues primeres parts d’una trilogia, encara inacabada, que duu per títol “La ciutat anònima”. Les dues obres són novel·les clarament urbanes, i és que la ciutat adquireix un protagonisme central, paral·lel al dels propis personatges. “Plaça dels Àngels”, com el seu nom indica, està ambientada al Raval, un Raval que acaba de patir la controvertida transformació olímpica i al qual, com ens diu Rafael Vallbona, fins i tot se li ha canviat el nom i ja ha deixat enrere l’estigmatitzada denominació de “Barri Xino”...



19.01.2014
La Barceloneta dels anys 30 és l’escenari escollit per Lluís Llach per a la seva primera novel·la, "Memòria d'uns ulls pintats". L’elecció del vell barri mariner no és aleatòria. El propi Llach explica a l’epíleg que la inspiració i la documentació per a escriure la novel·la les hi va donar la senyora Presentació Sendra, que va ser la seva tata fa cinquanta anys, i l’àvia Maria Grau. Totes dues li explicaven històries de la seva Barceloneta natal. El resultat en són unes pàgines plenes de sensacions, que gairebé ens fan sentir l’olor del mar i les veus dels veïns d’aquell barri pobre, orgullós i lluitador...


12.01.2014
Amb "Habíamos ganado la guerra", llibre de títol provocador, l’editora Esther Tusquets (nascuda el 1936) ens presenta la primera part de les seves memòries, corresponents als seus anys d’infantesa i joventut, que continuaran amb “Confesiones de una vieja dama indigna” (2009).  A les primeres pàgines del llibre, ella mateixa motiva els motius pels quals ha escrit aquest llibre:
“Recojo aquí recuerdos de la primera parte de mi vida, desde los tres años, que eran los que tenía cuando las tropas franquistas ocuparon Barcelona, hasta los veinte, en que, sin que pueda hablar de haber...


5.01.2014
Marc Pastor es va basar en un cas real per a escriure “La mala dona”, la seva segona novel·la: el cas de principis de segle protagonitzat per Enriqueta Martí, també coneguda com la vampiressa del carrer Ponent. Enriqueta Martí havia nascut a Sant Feliu de Llobregat el 1868, i va morir el 1913 a la presó de dones Reina Amàlia de Barcelona, on havia ingressat detinguda uns mesos abans. La versió oficial, que deia que havia mort després d’una malaltia (“gravísima enfermedad”, explicava La Vanguardia del 13 de maig de 1913), ocultava la realitat, ja que sembla ser que va morir després de ser linxada al pati de la presó...


29.12.2013
Barcelona connection”, una de les novel·les més populars d’Andreu Martín, i la més traduïda, té el seu origen en un guió cinematogràfic que va escriure per a ser dut al cine, sota la direcció de Miquel Iglesias Bonns. La pel.lícula estava protagonitzada per Sergi Mateu i Fernando Guillén i va comptar amb la participació, entre d’altres de Maribel Verdú, Joaquín Kremel, Alfred Luchetti i Jordi Torras...





22.12.2013
L’any 1969, amb només vint-i-un anys, Ana María Moix escrivia “Julia”, la seva primera novel·la, un llibre que amb el pas del temps ha esdevingut un clàssic de la literatura en llengua castellana. Julia, la protagonista, és una adolescent a qui li toca viure un món en què no se sent feliç; i és que el caràcter autobiogràfic de la novel·la es posa de manifest llegint algunes entrevistes a Ana María Moix, com quan afirma que “fui una niña retraída, solitaria, cerrada, patológica” (citat aMujeres para pensar). El record malaltís de la seva infantesa, les difícils relacions amb la seva mare i la seva àvia, la separació dels seus pares...


15.12.2013
Ambientada al Poblenou durant els anys del pistolerisme, “Suburbi”, quarta novel·la de Xavier Benguerel, retrata les difícils condicions de vida en aquest espai suburbial de la ciutat, el Poblenou que de manera recurrent apareix en la majoria de les obres de Benguerel.

El seu protagonista, en Quimet, haurà de fer front a diverses circumstàncies adverses (circumstàncies personals, familiars, laborals, econòmiques, socials...) que finalitzaran amb la seva fugida a l’estranger, en un intent d’oblidar-ho tot i començar de zero...



8.12.2013
Amb “La noria” Luis Romero planteja un original exercici: descriu la vida de diversos barcelonins (trenta-set, concretament) entre la matinada d’un dilluns del mes de juny i la matinada del dia següent. Cadascun d’aquests personatges protagonitza un breu capítol, i l’enllaç entre capítols obeeix a les relacions que s’estableixen entre un personatge i el següent, encara que siguin efímeres o casuals. Així, per exemple, una prostituta protagonitza el primer capítol; el taxista que la duu a ella i al seu client és el protagonista del següent, poc després, quan l’acaba de deixar a casa; el tercer capítol...


1.12.2013
El tramvia blau” és la continuació d’”Els plàtans de Barcelona”, l’obra que havia protagonitzat l’adolescent Lluís Martí, alter ego de Víctor Mora, com bé podem comprovar en la seva biografia. Aquí ja som a meitats dels anys cinquanta, en Martí ja ha superat l’adolescència i treballa com a guionista a l’editorial Cabot. Convé recordar que el pare d’en Lluís havia mort a l’exili, a França, poc després de que la República perdés la guerra, i que ell i la seva mare van venir a viure Barcelona, al Poble Nou. A “El tramvia blau”, la mare ja ha mort i ell viu sol, prop de l’Escorxador...



24.11.2013
... cal remarcar que ha escrit un parell de llibres autobiogràfics (“El chico de la bomba” i “Barcelona Ciudad”) que s’afegeixen als llibres publicats per diversos crítics musicals (“Un alto en el camino”, “El hijo de nadie” i “Rock & Roll Star”). Així mateix, Sabino Méndez, primer guitarrista i lletrista de Loquillo, va reviure els intensos anys vuitanta dels Trogloditas a “Corre, rocker. Crónica personal de los ochenta” (Espasa-Calpe, 2000).  Tant en aquests llibres com, de manera especial, en algunes de les seves cançons –moltes d’elles escrites per Sabino- la ciutat de Barcelona apareix de manera recorrent...


17.11.2013
El senyor Joanet del Guinardó” és un llibre costumista, amb un punt humorístic, que retrata la vida al barri del Guinardó a principis de segle XX, quan la seva urbanització moderna no s’havia iniciat i el barri –pocs anys abans conegut com el barri de la Muntanya de Sant Martí de Provençals- només estava ocupat per masies i petites torres, algunes d’elles pertanyents a la burgesia barcelonina, però la majoria ocupades per petits propietaris...




10.11.2013
Los Baldrich” és, des de la primera a l’última pàgina, un clar exemple de com utilitzar totes les referències possibles a la ciutat per tal de fer una “novel·la barcelonina”. El llarg període històric que abraça la novel·la, centrat en la vida de Jenaro Baldrich, un industrial del tèxtil, es recolza en la contínua menció a fets polítics i socials importants a Barcelona i a Espanya. Un altre recurs, més original, és la referència a les gestes del Barça per a anar situant històricament el lector.
Així, assistim a la crònica de vuitanta anys de vida barcelonina, comprimida en quatre-centes pàgines...


3.11.2013
Amb la publicació, l’any 1919, de “Paulina Buxareu”, Sagarra –amb 25 anys- iniciava la seva fase d’aprenentatge com a novel·lista, després d’haver publicat alguns poemaris i obres de teatre, i començava a treballar en el retrat dels costums i el caràcter burgès que duria a la seva màxima i millor expressió amb “Vida privada”, publicada tretze anys més tard.
En aquesta primera novel·la, Sagarra descriu la plàcida existència d’aquesta petita burgesia que sense tenir grans fortunes, es permet estiuejar fora de la ciutat, tenir minyona i viure sense alts i baixos...


27.10.2013
El gàngster que dóna títol a la novel·la és real: és Dani el Rojo, aquí amb el pseudònim de Miguel Ángel Soto, i en aquest primer lliurament de les seves memòries, escrites pel guionista i realitzador Lluc Oliveras, explica com va entrar en el món de la delinqüència i les drogues i les seves primeres entrades i sortides de la presó Model.
Com explica a les pàgines del llibre, la seva desmesurada afició per la bona vida i les armes, el seu caràcter irreflexiu i, com sempre, unes companyies desafortunades, el van conduir pel camí fosc i a viure una joventut de pel·lícula...


20.10.2013
No hi ha dubte de que Pepe Carvalho és el detectiu privat més famós de Barcelona. De la mà del seu creador, Manuel Vázquez Montalbán, va protagonitzar una vintena llarga de llibres, amb els quals va dibuixar una visió molt personal de Barcelona. Al costat de Carvalho, repassarem un ampli període històric de la nostra ciutat, el que va des dels finals del franquisme fins a finals del segle XX...


13.10.2013
Comencem a revisar l’obra d’Antonio Rabinad amb “El niño asombrado”, que si bé no és cronològicament la primera novel·la de Rabinad, la seva temàtica –els seus records d’infantesa- aconsella endinsar-nos en l’obra de l’escriptor barceloní amb aquest relat.
“El niño asombrado” és la narració, des dels ulls d’un nen del Clot dels anys trenta, de com la seva família i el seu barri van viure la guerra i els primers anys de la postguerra. Un testimoni dur, tan dur com les experiències que la bogeria bèl·lica va provocar en aquell nen...



6.10.2013
Amb "Señas de identidad" Juan Goytisolo explora diferents formats de narrativa experimental, com l’aparició de nombrosos flashbacks i l’ús de monòlegs interiors; aquests elements, units a la utilització de la primera, la segona i la tercera persona en la narració, a l’ús d’elements estranys en una novel·la com poden ser fitxes policials i prospectes turístics, i als llarguíssims paràgrafs sense puntuació, creen en el lector una certa sensació de confusió que encaixa amb la desorientació vital del protagonista, que per altra banda és l’alter ego de Goytisolo...



29.09.2013
Escrita entre 1969 i 1975, “La gangrena” és considerada la millor novel·la de Mercedes Salisachs; hi recrea l’ascens social de Carlos Hondero, des de la seva infantesa, els anys de la dictadura de Primo de Rivera –és molt interessant el relat que fa de l’Exposició Internacional de 1929- fins a finals dels anys seixanta, quan ha assolit plenament l’èxit i la riquesa que, de manera una mica acomplexada, perseguia des de que era petit i havia quedat orfe de pare...




22.09.2013
Aloma”, escrita el 1936, poc abans de l’esclat de la guerra, és l’única de les novel·les que Rodoreda va escriure els anys trenta i que no va rebutjar posteriorment; això sí, en va fer una revisió entre els anys 1967 i 68, amb motiu de la preparació de les seves obres completes. És aquesta versió revisada la que hem llegit. La novel·la va guanyar el premi Crexells de 1937, i va ser duta al teatre i estrenada al TNC per Dagoll Dagom.
 Aloma és una noia de divuit anys de Sant Gervasi, òrfena, que viu amb el seu germà Joan, la seva esposa Anna i Dani, el fill del matrimoni, a la torre que havia pertangut als pares de Joan i Aloma...


15.09.2013
Llegir “Els altres catalans” és imprescindible per a entendre què va significar, a Catalunya i a Barcelona en particular, el fenomen de la immigració entre els anys trenta i seixanta del segle passat. Escrit amb l’estil planer característic de Candel, repassa la història de la immigració, les dificultats amb què es trobaven els immigrants un cop arribaven a Catalunya, i els efectes de la seva integració, o de la seva no-integració, en la societat catalana. Es tracta d’una obra especialment interessant pel fet que poques veus com la de Candel podien estar més autoritzades per a parlar d’aquest tema...


8.09.2013
"El triunfo", primera novel·la de Francisco Casavella, és una història de lleialtats i traïcions en el barri Xino de la Barcelona de principis dels anys vuitanta, quan l’ajuntament i la policia intentaven netejar el barri de ionquis, camells i putes, i la immigració africana era encara un fenomen exòtic. Casavella, lluny de parafernàlies literàries, utilitza els seus personatges per a narrar en primera persona i ho fa amb el  llenguatge dels carrers, amb el que aconsegueix donar a la novel·la ritme, vivesa i autenticitat...



1.09.2013
El títol de la cinquena novel·la de Juan Marsé, “Si te dicen que caí”, és una frase del “Cara al sol”, l’himne de la Falange que després de la guerra va ser adoptat pel règim franquista com un dels seus himnes oficials. I és que la novel·la transcorre en els anys més durs de la postguerra, quan el règim franquista actuava amb tota la cruesa.
La novel·la s’estructura a través de diverses trames, que es complementen i es relacionen entre sí per a fer el dibuix d’aquest temps de postguerra: els nanos de Can Baró, reunits al voltant de la draperia de Java i del refugi antiaeri de les Ànimes; el grup de vells anarquistes...


31.07.2013
La Barceloneta és l'emblemàtic i tradicional barri mariner de Barcelona, tot i que els temps actuals, temps d’especulació immobiliària, de pisos turístics i hotels de luxe, de domini dels grans capitals i de banalització urbana, posin en perill d'extinció aquest miratge de gent treballadora, aquesta petita Barcelona guanyada al mar, habitada des de sempre per obrers i pescadors, poetes i anarquistes.


28.07.2013
“Un homenatge a la Barceloneta que s’acaba”. Amb aquestes paraules definia  Toni Iturbe la seva segona novel·la, “Días de sal”. Baldo, el protagonista, és un executiu ambiciós, amb un aparent èxit en la vida personal i professional. Després de viure algunes experiències difícils, però, ha de retornar al barri de la seva infantesa i joventut, la Barceloneta. En el transcurs de la novel·la, Baldo es retrobarà amb antics escenaris i vells companys, però al mateix temps coneixerà noves persones i sobretot descobrirà una nova Barceloneta, després de molts anys d’absència...


21.07.2013
Amb “El misterio de la cripta embrujada”, la seva segona novel·la, Eduardo Mendoza, reprèn la temàtica satírico-policíaca que ja havia utilitzat a “La verdad sobre el caso Savolta”. Amb un plantejament similar -un ‘pobre desgraciat’ fent el paper de detectiu, en aquest cas un reclús d’un sanatori mental- i també ambientada a Barcelona, Mendoza evoluciona com un escriptor hàbil en l’ús del llenguatge i a l’hora de caracteritzar els seus personatges. L’anònim protagonista de l’obra és titllat pel comissari de policia que li promet la llibertat si resol el cas que li encomana com a “miserable delator”...



14.07.2013
La Papallona” és la història de Toneta, una cosidora òrfena i analfabeta, que és seduïda per en Lluís, un estudiant de comarques a qui la mestressa de la casa on viu anomena Papallona, per la seva afició a flirtejar amb noies. La novel·la és considerada la primera mostra del naturalisme literari català i el seu autor, un dels primers exponents (si no el primer) de la novel·la moderna en català, en un moment en què els novel·listes del país tenien pocs referents recents en el seu propi idioma. Un fet que afegeix encara més mèrit al que ha estat una de les obres més populars d’Oller...


7.07.2013
Ricard Rossich és un venedor de pisos que contrau la síndrome de Korsakov, una estranya malaltia que li fa perdre la memòria cada vint minuts. Al llarg de "El soroll del petit rèptil", i amb l’ajuda d’un magnetòfon i d’un bloc de notes on enregistra tot allò que va fent per a tenir-ho present cada vegada que perd la memòria, el protagonista va prenent consciència del seu mal, sense que això li eviti les paranoies provocades per la confusió sobre la seva realitat recent i la seva incapacitat de crear nous records. D’aquesta manera...



30.06.2013
Quan érem capitans” són les memòries de Teresa Pàmies dels anys de la guerra civil, quan amb només 17 anys era dirigent de les JSUC -la branca juvenil del PSUC- (d’aquí el títol del llibre). El llibre és, per tant, el relat d’una militància política, que recorre la seva participació en la creació de l’antifeixista Aliança de la Dona Jove de Catalunya, la seva presència en el Congrés Mundial de la Joventut per la Pau als Estats Units, els fets de maig de 1937, les reunions amb polítics republicans, com el president Macià, diplomàtics soviètics o anarquistes, o els mítings del PSUC a places de toros i carrers...


24.06.2013

Historia de mis calles” és el llibre de memòries de Francisco González Ledesma, escrit quan està a punt de fer vuitanta anys. El títol escollit no és casual. La seva biografia, primer com a nen, després d’adolescent, i finalment com a periodista, es desenvolupa a peu de carrer, i és en el carrer, en els seus carrers, on troba la font de la seva inspiració. Al mateix temps que narra la seva vida, doncs, explica l’evolució de la seva Barcelona; tant és així, que per part nostra cal afegir molt poc per a entendre de què ens parla González Ledesma...



16.06.2013
Després d’haver publicat diversos reculls de poesia i algunes obres de teatre, Carles Soldevila es va estrenar com a novel·lista amb la trilogia formada per "Eva", "Fanny" i "Valentina"; la novel·la, un gènere que havia estat recuperat en català no feia gaires anys, li permetia d’arribar a un públic més nombrós i desenvolupar el seu projecte didàctic adreçat a la burgesia. Les tres novel·les tenen en comú el fet de ser protagonitzades per dones joves de la burgesia barcelonina, al voltant de les quals les més diverses circumstàncies creen un nou món: una ex-burgesa que s’ha de dedicar a fer de ballarina en un cabaret del...


9.06.2013
Amb “Estaba en el aire”, Sergio Vila-Sanjuán torna als seus orígens familiars per a fer-los servir de font d’inspiració, igual que havia fet amb la seva primera novel·la, “Una heredera de Barcelona”. En aquesta ocasió, la trama gira al voltant d’un programa de ràdio, ‘Rinomicina le busca’, que es va emetre entre els anys 1960 i 62, amb notable èxit, i en el qual va col·laborar el seu pare.
En aquesta nova història, Vila-Sanjuán retrata les classes benestants barcelonines dels anys seixanta, una jove burgesia per a la qual la guerra...



2.06.2013
Guerra civil” és la darrera obra de la pentalogia d’Ignasi Agustí, en què ressegueix la història de la família Rius, en aquesta ocasió centrada en la figura de Carlos Rius, el nét de Joaquin Rius, “el viudo Rius”, que havia perdut la seva esposa Mariona Rebull a l’atemptat del Liceu. A “Guerra civil”, Carlos Rius, fill com és de la burgesia, participa en el bàndol nacional, i la novel·la narra des de la seva estada a diversos llocs d’Espanya servint l’exèrcit nacional fins a la seva entrada, el gener de 1939, a Barcelona. Cal recordar que Ignasi Agustí, tot i haver militat a la Lliga Regionalista durant la República...


26.05.2013
Els Lluïsos als quals fa referència el títol de la primera novel·la de Jordi Coca són dos adolescents que es diuen Lluís que experimenten els canvis, descobriments i desenganys propis del creixement, a la Barcelona dels anys cinquanta. La d'"Un d'aquells estius" és una Barcelona que comença a sortir del pou de la postguerra, com a mínim per a segons quines famílies, com les dels dos Lluïsos...





19.05.2013
Sinatra” i “La rubia del bar” comparteixen escenari, els carrers i sobretot els bars del Barri Xino; protagonista, un antiheroi amb una història desgraciada al darrere que no aconsegueix superar la seva soledat; i època, els difícils anys preolímpics, quan aquesta zona, poblada per putes i macarres, ionquis i xoriços, i que encara no es deia oficialment Raval, era vertaderament perillosa.
Els dos llibres han estat duts al cine. “Sinatra”, adaptada i dirigida per Francesc Betriu, que també havia dirigit “La plaça del Diamant”, va ser estrenada el 1988. El propi Raúl Núñez va col·laborar en el guió...


12.05.2013
El temps de les cireres” és la segona part de la trilogia formada també per “Ramona, adéu” i “L’hora violeta”. Montserrat Roig ens presenta, a través de les dones de les famílies Miralpeix i Claret, una Barcelona, la dels anys setanta, encara ancorada plenament en el franquisme però on sembla que algunes coses poden començar a canviar. Roig utilitza la ciutat -l’interior de les cases i els barris on aquestes es troben- per a donar vida als personatges i parlar-nos d’ells. Així, per exemple, els avis romanen a un Eixample decadent, mentre que els fills i els néts...



5.05.2013
Dani Cajal és un antic militant llibertari a qui el record permanent i obsessiu del passat no li permet viure el present d’una manera estable i plena, i té sempre la sensació de faltar-li o sobrar-li alguna cosa. I aquest estat anímic el trasllada a la seva visió de la ciutat. "No miris enrere" és una visió crítica i nostàlgica, nostàlgica fins i tot dels mals moments viscuts. Aquest mirar enrere del protagonista, ja en plena maduresa (com a mínim en una “edat madura”) el porta als bombardeigs sobre la ciutat durant la guerra civil, als anys del barraquisme, al fúnebre record del castell de Montjuïc, a l’època punk del Poblenou i a les...


26.04.2013
Homenatge a Catalunya” (“Homage to Catalonia”) és un relat en primera persona i gairebé en temps real de la guerra civil espanyola, fet per l’escriptor britànic George Orwell, el qual, allistat com a voluntari a les milícies del POUM, va viure alguns dels episodis clau de la guerra civil, com els fets de maig o la duríssima experiència del front d’Aragó. Orwell, que tenia 33 anys quan va arribar a Barcelona, ja havia publicat alguns llibres a Anglaterra, però encara no havia assolit fama mundial com a escriptor polític, amb títols com “1984” o “La revolta dels animals”...



21.04.2013
El senyor de Barcelona que dóna títol al llibre és l’industrial Rafael Puget (1873-1945), un amic de Josep Pla amb un riquíssim anecdotari per explicar. Per les pàgines d’”Un senyor de Barcelona” hi passen els records de les guerres carlistes; l’ambient de la Barcelona de finals de segle XIX i principis del segle XX (també el d’altres ciutats, com Olot, Vic, Girona o Madrid); alguns dels seus establiments de més renom, com el Continental, el Cafè Suís o el Colón; entitats com el Liceu o l’Ateneu Barcelonès...



14.04.2013
La oscura historia de la prima Montse” és en certa forma una prolongació d'“Últimas tardes con Teresa”, publicada quatre anys abans: la història d’un amor impossible entre una noia burgesa i un noi d’un món marginal. En aquesta ocasió, Montse, filla de la família Claramunt, pertanyent a l’alta burgesia barcelonina, i Manuel Reyes, un murcià que es troba pres a la Model, d’on en sortirà més tard. A través dels personatges de Manuel i del narrador, Paco Bodegas (el cosí pobre dels Claramunt), Marsé fa una crítica implacable de la doble moral de la burgesia catalana i de la religió...


7.04.2013
Donde la ciudad cambia su nombre” és la tercera novel·la de Paco Candel, i la primera en què el seu barri de la Zona Franca, les cases barates, protagonitza una obra seva. No és una novel·la amable: de les conseqüències de la seva publicació en va sortir “¡Dios, la que se armó!”, que recull els efectes que “Donde la ciudad…” va provocar entre els veïns dels barris de la Zona Franca. La novel·la comença amb un crim que té lloc al carrer Pinatell i al llarg de l’obra Candel va fent pinzellades dels ambients i la gent de les cases barates de la Zona Franca, oficialment Eduardo Aunós, i dels barris veïns (Port...


31.03.2013
Andrea té 18 anys, és òrfena i arriba des del seu poble a casa dels avis de Barcelona, que viuen al carrer Aribau, per a estudiar a la universitat. Al mateix pis hi viuen l’àvia, els oncles Angustias, Román i Juan, la dona d'aquest, Gloria, i el seu fill, de pocs mesos; també hi viuen Antonia, la cuinera, i un gos i un lloro. Andrea s’adona de seguida de l’ambient opressor, violent i embogit d’aquesta casa i es refugia en l’amistat de la seva amiga Ena. "Nada" s'ambienta a principis dels anys quaranta: Europa està en guerra i al pis del carrer Aribau es passa gana i fred.



24.03.2013
El dia que va morir Marilyn” va significar l’entrada de Terenci Moix a les lletres catalanes. Amb aquesta novel·la, Moix representava el trencament de la seva generació, nascuda en la postguerra i que tenia vint anys quan el 1962 va morir Marilyn Monroe, amb la generació dels seus pares, que havien viscut la República i la guerra civil i que, un cop superada la postguerra, en el cas de la família Moix, havien assolit una posició benestant, que els havia permès canviar de barri i anar a viure a la zona alta de la ciutat. La generació dels pares és presentada com una generació pendent dels convencionalismes socials, dominada pels...


17.03.2013

L'any 1987 Marcos Ordóñez (Barcelona, 1957) publicava un llibre sobre Xavier Patricio “Gato” Pérez (Bueno Aires, 1951-Caldes de Montbui, 1990), el músic argentí que va contribuir a revitalitzar la rumba catalana durant uns anys en què el gènere vivia reclòs en els nuclis gitanos de Gràcia, Hostafrancs i el carrer de la Cera. Aquest llibre, "Gato Pérez, la rumba como ética" (Editorial Jucar), d'impossible localització, ha estat reeditat l'any 2012 per l'editorial Sigueleyendo, a la seva web.A través de les pàgines del llibre, Ordóñez i el propi Gato, en primera persona, fan un repàs a la trajectòria del músic catalano-argentí fins l'any 87...


10.03.2013
La plaça del Diamant” es una de les obres mestres de la literatura en català de tots els temps. La protagonista, Natàlia, Colometa d’ençà que coneix en Quimet i la comença a anomenar així, és un personatge d’una complexa psicologia i és al mateix temps un retrat del paper de les dones els anys de la República, la guerra i la postguerra.
El nom de la plaça del Diamant prové d’un fet curiós. El propietari dels terrenys on es troba, Josep Rosell, era joier i va batejar alguns dels carrers que va urbanitzar amb noms de pedres precioses: Perla, Or... Topazi, Robí, Maragda (actualment el tram del carrer Astúries que...


3.03.2013
Els plàtans de Barcelona” constitueix el relat d’un dia en la vida de Lluís Martí, un noiet imaginatiu i somiador que es mou per la ciutat buscant la manera d’aconseguir quaranta pessetes que necessita. Al llarg d’aquest dia, i dels records que li vénen al cap a Lluís, Víctor Mora descriu la Barcelona de la immediata postguerra, una Barcelona gris, miserable, trista i atemorida: la ciutat dels estraperlistes, de les cartilles de racionament, la ciutat dels vençuts, que havien de parlar en veu baixa, intimidats i humiliats pels vencedors; la ciutat dels cinemes barats de barri, de Radio España Internacional i de l’intercanvi de cromos i...


24.02.2013
Any 1918. Claudi Roca, 38 anys, catalanista i independentista, solter en el moment en què comença "Quan mataven pels carrers", es passa les nits al Lyon d’Or, llegint la premsa i preocupat per la situació que viu Barcelona, assetjada pel pistolerisme. Un dia coneix casualment una anarquista, Fe, i mig s’enamoren, tot i no entendre’s ideològicament (“- L’anarquista de bé no fa mal. -Ah, no? -replicà, ell, fogosament-. I els regicides? I la bomba del Liceu i la del carrer dels Canvis? I totes les altres bombes? I els atemptats d’ara a Barcelona?”). Finalment, però...



17.02.2013
Amb “Ramona, adéu”, Montserrat Roig presenta tres generacions de dones, àvia, filla i néta, les tres amb el mateix nom, Mundeta, diminutiu de Ramona. A través d’elles veiem tres Barcelones, la del canvi de segle, la republicana dels anys trenta i la dels universitaris dels anys seixanta.
L’àvia, nascuda el 1876, representa a la novel·la la Barcelona burgesa. Als divuit anys es casa amb Francisco Ventura:
Demà passat em caso amb el nebot de la vídua Climent, en Francisco Ventura, que em va salvar la nit de la bomba al Liceu.”...



10.02.2013
Juan Bausá, el protagonista de “Sobre las piedras grises”, és un funcionari gris, dels antics, dels que duien “manguitos” per a no embrutar-se les mànigues amb la tinta dels expedients; Arbó el descriu com un home exageradament bo, submís i dòcil fins a l’extrem de quedar-se arruïnat per la seva bonhomia; en la seva simplicitat, Bausá gairebé no surt del seu barri del Pi més que per anar a les Rambles o arribar-se a la plaça Catalunya o al port. La novel·la comença el 1912, quan coneix i es casa amb Mari Juana, bondadosa com ell, però una mica més desperta...



3.02.2013
La Xava” és el malnom que rep la Roseta, filla de la Gravada i el Botxinet. Desemparada des de ben petita -els pares, alcohòlics; ella, prostituta; ell, presidiari; lladres tots dos-, la novel·la en segueix les vivències des de que és una nena i encara no té malnom, fins a la maduresa, al barri de les Drassanes. Aquesta zona, que és la que propiciaria uns anys més tard el nom de “barri xino”, està habitada per les capes més baixes i desgraciades de la societat: pispes, jugadors, captaires, alcohòlics i prostitutes. És en aquest ambient en què la Roseta neix i es fa dona, a cops de vida...


26.01.2013
La ciudad de los prodigios” és la novel·la més reconeguda d’Eduardo Mendoza i una de les novel·les barcelonines més celebrades. En ella, a través de l’ascens social d’Onofre Bouvila, Mendoza retrata la Barcelona d’entre les dues exposicions, la Universal del 1888 i la Internacional del 1929. Onofre arriba a la ciutat provinent del Pirineu amb tretze anys, decidit a buscar-se la vida; s’hostatja en una pensió miserable i aconsegueix la seva primera feina on s’està construint l’Exposició Universal. Quan la novel·la finalitza, és l’home més ric d’Espanya i una de les majors fortunes del món...


18.01.2013
Últimas tardes con Teresa”, tercera novel·la de Juan Marsé, és la història del breu idil·li entre Manolo “el Pijoaparte”, un immigrant andalús del Carmel, i Teresa Serrat, la filla intel·lectual d’una família burgesa de Sant Gervasi. Com és fàcil d’endevinar, les diferències culturals i de classe entre tots dos fan impossible la relació. Per a Teresa, fascinada pels moviments progressistes i anticapitalistes -té 18 anys-, Manolo és un exemple de l’autenticitat obrera que no troba en el seu ambient universitari. Teresa es pensa que Manolo és un obrer dels de debò...



11.01.2013
A “L’auca del Senyor Esteve” Santiago Rusiñol fa un retrat de la petita burgesia barcelonina, encarnada en una família de botiguers, propietaris de la merceria La Puntual, fundada l’any 1830. Aquesta petita burgesia no evoluciona durant tres generacions -la del fundador de La Puntual, el seu fill i el seu nét (que és el senyor Esteve que dóna títol a la novel·la)- fins que el besnét de la saga i fill del protagonista, en Ramonet, s’enfronta al seu destí i vol renunciar a continuar amb la tradició familiar. La Barcelona descrita per Rusiñol és la dels botiguers de la Ribera...



4.01.2013
La Fabricanta”, tercera novel·la de Dolors Monserdà, és la història d’Antonieta Corominas i el seu germà Pep, fills orfes d’un modest fabricant de sedes. Amb els anys, Antonieta i el seu germà prosperen i s’enriqueixen: Antonieta es casa amb Pere Joan Grau, un veler (un teixidor de sedes) que ajudat per la seva esposa funda una important indústria sedera; el seu germà, casat amb una excèntrica cosina seva, ven la fàbrica heretada dels seus pares i es dedica als negocis borsaris. A l’inici de la novel·la Antonieta i el seu germà viuen pràcticament tancats a la ciutat vella, al barri de Sant Pere...


28.12.2012
La verdad sobre el caso Savolta” és una novel·la d’intriga ambientada en la Barcelona dels anys del pistolerisme. Tant és així, que la majoria dels seus personatges acaben morint violentament, i tota la trama gira al voltant de diversos assassinats. Mendoza no s’ha considerat mai un cronista literari de la ciutat (tot i que “La ciudad de los prodigios” el podria confirmar perfectament com a tal), però en aquesta obra la ciutat de Barcelona i la història d’aquells anys són l’escenari necessari per a permetre que una novel·la com aquesta aconsegueixi resultar versemblant....


21.12.2012
Sergio Vila-Sanjuán explica al pròleg d’"Una heredera de Barcelona" que va trobar en un arxiu familiar unes notes escrites els anys seixanta pel seu avi, el periodista Pablo Vila-Sanjuán, i va decidir acabar de donar forma de novel·la a aquells fulls. Ambientada en l’època àlgida del pistolerisme a Barcelona, entre els anys 1919 i 1923, la narració autobiogràfica de Pablo Vila-Sanjuán és enriquida amb multitud de detalls de la vida política i social barcelonina d’aquells anys. És una novel·la on la realitat i la ficció es barregen contínuament: apareixen personatges reals, com els actors Ernesto Vilches i Enric Borràs, el president...


14.12.2012
Vida privada” narra la decadència moral, social i econòmica d’alguns membres de l’aristocràcia barcelonina; una decadència que s’amaga dels demés, i que de portes enfora és tot aparences. En privat, però, la doble moral, els escàndols sexuals o les misèries econòmiques les trobem a totes les cases. Això permet a l’autor, de passada, retratar els baixos fons de la ciutat, on s’endinsen els aristòcrates per a divertir-se o per deixar anar uns instints que Sagarra recrea amb grans dosis d’ironia però també amb moments de gran duresa. És oportú recordar que la família de Josep Maria de Sagarra formava part de l’aristocràcia...


7.12.2012
A “19 de julio” Ignasi Agustí narra alguns dels principals esdeveniments de la República, en especial tot allò que succeí entre els fets d’octubre de 1934 i la sublevació militar que conduiria a la guerra civil. Al contrari del que havia succeït amb les tres parts anteriors de “La ceniza fue árbol”, els fets relatats aquí sí que van ser viscuts per Agustí: quan es va esdevenir la República, Agustí tenia 18 anys, més o menys l’edat del fill d’Arturo Llobet, Miguel, a qui podem considerar una mena d’alter ego de l’autor; i tenia vint-i-pocs anys quan arriba la guerra i es veu obligat a emigrar, tal i com fa...


30.11.2012
La tercera part de ”La ceniza fue árbol” comença amb la gran guerra (1414-1918) i la tornada apressada de Desiderio Rius a Barcelona, a causa de l’entrada del Regne Unit en el conflicte. Joaquín Rius segueix al capdavant de la fàbrica, mentre el seu fill, als vint-i-pocs anys, descobreix la nit barcelonina i mostra més interès en les festes i les dones que en la fàbrica familiar. Festeja amb Crista, una jove de l’alta societat, a la que abandona per Jeannine, la seva amant francesa, model i morfinòmana. La nit de carnaval, però...



23.11.2012
La dècada que Ignasi Agustí retrata a “El viudo Rius”, la primera del segle XX, va començar a Barcelona amb els efectes del Desastre de 1898 i va acabar amb un altre desastre social, la Setmana tràgica de 1909. Entremig, la vida ciutadana era colpida periòdicament per les notícies d’atemptats i assassinats. Això no va impedir que Barcelona, com sempre, seguís creixent, reinventant-se a sí mateixa...





16.11.2012
Joan Maragall, segurament el poeta amb un major compromís cívic i amb l’obra més permeable a la situació política del país, va escriure "Oda nova a Barcelona" el 1909. La Setmana tràgica el va enxampar just a la meitat de la seva escriptura, moment en què abandona el to descriptiu i amable dels primers versos. A partir d’aquí Maragall abandona el diàleg...



9.11.2012
Joan Maragall, com a membre de la burgesia barcelonina que era, assistia regularment al Gran Teatre del Liceu. La nit del 7 de novembre de 1893, la nit de l’atemptat de Santiago Salvador, Maragall es trobava al teatre i en arribar a casa seva, i trobar-se com la seva esposa donava al pit a una de les seves filles, Helena, va escriure "Paternal", un poema on transmet amb esperança i vitalisme les seves sensacions aquella nit, sense renunciar a la brutalitat i a les imatges escabroses que es van viure al Liceu...




2.11.2012
Desiderio Rebull era un dels joiers més importants de Barcelona. El seu negoci, situat al carrer Argenteria, l’havia heretat dels seus pares. Va quedar vidu als dos anys d’haver-se casat, amb dues filles, Mercedes i Mariona Rebull, nascuda cap al 1873. La seva dona era filla també de joiers. Vivien al carrer Portaferrissa “desde tiempo inmemorial”.
El pare de Joaquín Rius era fill d’uns herbolaris del carrer de la Palla. Als 23 anys es va casar amb Paula, planxadora i filla de planxadora. Van tenir dos fills, Joaquín, que neix cap al 1863, i Fabián. Rius se’n va anar a fer les Amèriques, a Xile, amb la intenció de tornar ric...